"Un trosset de cel"^^

Jajajaja avui actualitzo rient-me i amb una kitty llegint, la mar de mona amb un fons rosa! I perquè rosa? perquè com diu ma mare: l'amor s'hi posa, i també, perquè segons ella em queda molt bé (és per això que tinc tants pijames, etc roses Albert :3

XDD ains, sip, i perquè em proposo aplicar-me tant o més com ho fa ellaaa!! bé, de fet ho estic fent des que he començat el cuuurs... Bé, doncs proposo seguir així, i no relaxar el ritme siii!!! HIp HIp hurraaa!! VIISSSCA VISCAA LA TRISSCAA!!  i perquè avui estic malament com podeu veure (no sempre estic tant sonada, crec jo^^u però és que ha plogut vermell (los rios de color púrpura com deia amb la ChuniXDD), i això m'afecta^^u

D'aqui res ja arriba el cap de setmana, vull dormiiiirXD

MªCarnen, tostadita de mi coraçóooonn!!(L) no sé si mañana al final nos veremos, porque no sé si habrás podido leer mi mail^^u pero bueno, merci por acordarte de nosotras me hizo mucha iluuu^^

Juuu siento estar taaan desconectada del mundo (no es que quiera y me guste, precisamente... pero bueno.

intentaré ir dejando mensajitos de felicidad y de apoyo por aqui de vez en cuando, I promise it!

Un besito muuuuuy grande a todos los que os pasáis!!!

chuuuuuuuuuuuuuuu

De bon matí, quan la frescor de la rossada cobreix la meva nuesa,

el primer que admiro en despertar-me és un bonic clavell que encara resta adormit, doncs les branques d’una inmensa olivera el resguarden.

Potser, però, ha tingut una mala nit? La seva carona no ho explica, tant serena i dolça..

De cop es desperta, l’observo de reüll per por de molestar-la, o de que em pugui rebutjar...

Els seus ulls però mostren tot el contrari: com el color blanc, tant pur que reflexa,

ella mai ha tingut mals sentiments per ningú; no li agrada jutjar als altres: amb un bonic somriure t’enamora, i no pots evitar correspondre-la.

Mai he conegut a cap altra flor com ella, tant suau, femenina i gràcil.... desprèn amor per tot el seu ésser.

Em fa realment feliç poder estar aprop seu, sentir-la, i que el seu dolç resguard m’acompanyi nit i dia.

Orgullosa d’afirmar que som i sempre serem amigues.

Vull dir-te que per molt que els meus pètals no creixin i la meva tija resti així, humil, petita, sempre que pugui m’estiraré el màxim per protegir-te de les possibles properes tempestes, com tu sempre fas... i superar juntetes possibles gelades, i lluitar contra la forta embestida del vent. M’aprofitaré d’aquesta, per cridar a tothom quant t’estimo, i l’ho molt imprescindible que n’ets per mi, i afrontar amb un somriure totes les adversitats que vinguin...

Els estels canten el que el meu cor ja sabia:

T’havia esperat sempre i per fi estem juntes.