Un petit i dolç clavellet
De bon matí, quan la frescor de la rossada cobreix la meva nuesa,
el primer que admiro en despertar-me és un bonic clavell que encara resta adormit, doncs les branques d’una inmensa olivera el resguarden.
Potser, però, ha tingut una mala nit? La seva carona no ho explica, tant serena i dolça..
De cop es desperta, l’observo de reüll per por de molestar-la, o de que em pugui rebutjar...
Els seus ulls però mostren tot el contrari: com el color blanc, tant pur que reflexa,
ella mai ha tingut mals sentiments per ningú; no li agrada jutjar als altres: amb un bonic somriure t’enamora, i no pots evitar correspondre-la.
Mai he conegut a cap altra flor com ella, tant suau, femenina i gràcil.... desprèn amor per tot el seu ésser.
Em fa realment feliç poder estar aprop seu, sentir-la, i que el seu dolç resguard m’acompanyi nit i dia.
Orgullosa d’afirmar que som i sempre serem amigues.
Vull dir-te que per molt que els meus pètals no creixin i la meva tija resti així, humil, petita, sempre que pugui m’estiraré el màxim per protegir-te de les possibles properes tempestes, com tu sempre fas... i superar juntetes possibles gelades, i lluitar contra la forta embestida del vent. M’aprofitaré d’aquesta, per cridar a tothom quant t’estimo, i l’ho molt imprescindible que n’ets per mi, i afrontar amb un somriure totes les adversitats que vinguin...
Els estels canten el que el meu cor ja sabia:
T’havia esperat sempre i per fi estem juntes.
Comentarios » Ir a formulario
Autor: Ran
El nostre present no ho sabia en aquell moment, però les nostres ànimes sabien que haviem d'estar juntes, que ens complementem i formem part l'una de l'altra. Ens necessitem. Perquè poques vegades ho dic, i quan ho faig és de tot cor i per tota la vida: ets imprescindible per mi, sents? IMPRESCINDIBLE.
Passaré males nits, hi haurà moltes tempestes que superar, però saps què? Sabent que et tinc amb mi, sempre amb mi, somriuré amb totes les meves forces. No pateixo. Un sentiment contra el vent, i sé que, sigui quin sigui el resultat, guanyaré perquè per tu supero qualsevol obstacle. Perquè si jo puc brillar és gràcies a la teva presència i ajuda, perquè si sóc com sóc és gràcies a tu. Tu em vas fer veure què era l'amistat, jo no ho sabia, doncs el que jo entenia com a "amistat" no era el que vivia fins aleshores, i amb tu vaig descobrir que anava errada, que amb tu tenia realitat, sinceritat...puresa i llum.
Amb tu les nits són tranquiles, les lluites són guanyades, les pors són fantasmes, i l'amistat i l'amor és palpable. Perquè els meus ulls sempre et voldran mirar, perquè ets familia, ets llar i ets una de les poques i més importants coses que tinc a la vida.
Sempre estaré amb tu, és més, sempre estic amb tu.
T'estimo. Però ja ho saps, T'ESTIMO! Vull cridar. Ets...perfecte.
Fecha: 14/10/2008 23:59.
.