Dies tant...

20080920001358-nekowaaaxd.jpg

Sento tenir això tant abandonat.... aquest estiu ha passat volant.

És curiós com passa el temps, que vola... de la mateixa manera, els sentiments, les motivacions, les esperances, els desitjos, aspiracions... digueu-li com volgueu, poden canviar de sobte.

Sip, em sento apagada, no puc evitar-ho. Per molt que m’estigueu a sobre, per molt que escolti les paraules que vull, necessito sentir... no sé perquè, no m’animu, i em molesta aquesta actitud/ sentiment... però no puc canviar-ho.... o almenys, de moment no he trobat cap excusa per fer-ho que diguem...

Estic fastiguejada... de cop s’han anat a la merda moltes il·lusions (sento ser mal parlada), i és decepcionant... perquè, sempre quan ens falla algu, busquem consol en una altra il·lusió que tinguem, però si aquesta desapareix, què passa? amb què t’animes? amb què et tornes a animar..?


Estúpida actualització... tinc totes les coses per ser feliç i mira...

m’agradaria escriure tantes coses, però a l’hora em fa com por; ara entenc les teves paraules... bé, potser no et passa el mateix; potser a tu no et fa por escriure... simplement no saps com plasmar el que sents i penses... qui sap? potser és una mica de tot... potser no trobes correcte el que vols escriure... potser els somnis són massa personals... potser ho veus tot impossible... o potser no, és possible que sigui perfectament possible, però no vols fer accions que comportin determinades conseqüències.

qui sap... qui sap res en el fons d’aquesta vida? qui em coneix completament? qui et coneix en el fons? jo no em conec... a vegades ni tan sols, els pensaments que ens brotllen semblen nostres... semblen il·lusions que ens han introduït dins del caparró mentres dormiem. Mentres erem vulnerables...

No sé ni lo que dic ja. Em sento saturada, aaggg quin fàstic tot plegat.

Bé, arreveure amics, merci per llegir-me i felices pascues^^.


PD/ He ficat aquesta foto perquè és especial, és d’un moment especial, amb un amic especial i m’encanta la cara de pàmfila que faig tant.... especial?

jejeje vale ja paroXD

20/09/2008 00:13 Autor: chibineko. Enlace permanente.

Comentarios » Ir a formulario


Autor: noe

maca, juuuu, bueno a vore si tot millora i recobres l'il·lusio eh ;) q si q com dius tens coses per se feliç, tot i que t'entenc...hi ha vegades q per molt q ho pensis, et diguin i tal....costa aixecar cap, aixi q res, ja saps lo tipic q es diu, pero q tb saps q es cert ;) tic amb tu (K) mua

la foto es makissima i molt molt especial ^^

(K)t'estime dolça, a vore si ens veiem dilluns i tenim una tuneta per nosaltres eh, q ja et trobo mooooolt a faltar ;)

Fecha: 20/09/2008 22:32.



Autor: MªCarmen

Què tens maca? Aquí estic jo pel que necessitis! Puc escoltar-te les vegades que vulguis (si vols és clar, perquè clar, ens coneixem poc, però jo sé de sobres que ets de bona pasta :D) i el temps que vulguis per quan no sàpigues a qui dir-li com et sents i el que sents... des d'aquí, encara que sigui virtualment, et dono moltes forces per continuar endavant, eh? I si necessites cap ajuda, de debò, contacta amb mi.

Petons!!

Fecha: 21/09/2008 01:02.


gravatar.com
Autor: Ran

Tens dret a sentir-te així, és normal que a vegades sentim...coses que no volem sentir, que trobem que no són correctes, però les sentim de totes maneres...Per què? tant és, hi ha coses que no tenen resposta, o simplement no cal que les tinguin.

Podem caure però sempre estem obligats a aixecar-nos, per repetir moments preciosos, per viure'n d'altres igual d'importants i poder veure mil vegades més la teva bonica cara de pàmfila, perquè ets preciosa.

Fecha: 14/10/2008 23:40.


Añadir un comentario




No será mostrado.




Blog creado con Blogia. Derechos de autor con . Estadísticas. Suscribir RSS. Admin.
Blogia apoya: Fundación Josep Carreras; Emprendedor ven a Iniciador Aragón.