Se muestran los artículos pertenecientes a Septiembre de 2007.

Aprofitant que encara duren les vacances... no dormo, escricXD

20070914162112-dibu.jpgEscric desde casa el nene^^ Fa un cert temps, una nit que no podia dormir-me, al encendre el llum i veure una llibreta "vermella" a mà, em va donar per escriure. Aqui en teniu el resultat.
Són 4 paraules senzilles, però ben triades, crec. Les penjo per actualitzar ua mica el blog, que em sap greu tenir-lo an abandonat ains...

Un petonàs a tots els que em llegiu ^o^


"Arraulida a un racó del llit, veig plorar les hores;
les hores que no hem pogut gaudir junts
i les que resten per veure’t.
L’amor, la passió, s’han tornat una necessitat
tan forta com la frescor de l’aigua
i el plaer de l’alè d’aire.

M’encongeixo encara més recordant amb trista al·legria
les últimes nostres paraules creuades: -"t’estimo..."-
Un t’estimo breu i fugaç, però tan profund...!
que no puc clucar l’ull.

Com m’agradaria poder estar amb tu tota la vida...
com m’agradaria poder fugir amb tu a on fos,
i poder-nos despreocupar de tot per un dia...
a on em portaries?"


cançó del day -> http://www.youtube.com/watch?v=32qeylCvz_4&NR=1

PD/ la foto sortim nosaltres els tortolitus wapus ^o^ una nit que vam sortir amb la penya per Calella. A q sortim bé? això és pq sortim feliços i enamoraaaats lalala(l)
14/09/2007 16:21 Autor: chibineko. Enlace permanente. Hay 1 comentario.

Com un trosset de gel abandonat fora d'on és sempre

20070922183240-chuuuu.jpg

Pfff.... em passo tota la tarda intentant plasmar com em sento i va i ho perdo tot...

Passo de tornar a escriure perquè no serà pas com abans, pq em deixo portar i no sé pas què hi deia...

Em sap greu, em feia ilu actualitzar...

 

Com un trosset de gel abandonat fora d'on és sempre;

per fi tant.... lliure?

Recordo els hiverns tant agradables... per què les persones sempre aspirem a un joiós estiu?

pq no establim les nostres pautes en lloc de guiar-nos tan dels altres?

possiblement pq no sabem com fer-ho, què fer?

possiblement pq es senten com jo ara,

asseguda a un racó, al terra de l'habitació, mirant com els gats dormen i somien (suposo).

Ells volen i poden; jo, en canvi, per molt que ho desitji ara ni tant sols puc dormir...

i no m'agrada.

 

Més o menys era algu així, ai ves quin cas, al final ho he escrit...

 

petons a qui es passi.

 

Aurora

22/09/2007 18:32 Autor: chibineko. Enlace permanente. Hay 1 comentario.
Blog creado con Blogia. Derechos de autor con . Estadísticas. Suscribir RSS. Admin.

[Blogia apoya los Premios Bitacoras.com 2008 | Medio Oficial: ADN.es]