Com un trosset de gel abandonat fora d'on és sempre
Pfff.... em passo tota la tarda intentant plasmar com em sento i va i ho perdo tot...
Passo de tornar a escriure perquè no serà pas com abans, pq em deixo portar i no sé pas què hi deia...
Em sap greu, em feia ilu actualitzar...
Com un trosset de gel abandonat fora d'on és sempre;
per fi tant.... lliure?
Recordo els hiverns tant agradables... per què les persones sempre aspirem a un joiós estiu?
pq no establim les nostres pautes en lloc de guiar-nos tan dels altres?
possiblement pq no sabem com fer-ho, què fer?
possiblement pq es senten com jo ara,
asseguda a un racó, al terra de l'habitació, mirant com els gats dormen i somien (suposo).
Ells volen i poden; jo, en canvi, per molt que ho desitji ara ni tant sols puc dormir...
i no m'agrada.
Més o menys era algu així, ai ves quin cas, al final ho he escrit...
petons a qui es passi.
Aurora
Comentarios » Ir a formulario
Autor: Ran
Qui s'atreveixi a fer el seu propi camí s'entrebancarà però també s'aixecarà amb molta més força.
Un tros de gel...espero que no es desfaci u_u
Fecha: 26/09/2007 21:03.
.