Avui unes parauletes per a tu^^
Bueeeeeeno^^
Feia molt que no escrivia res, ho sento...
M'ha animat a escriure una personeta molt important per mi. Algú que sempre em llegeix... Ella no ho sap però m'ispira i per a mi és un exemple a seguir en la vida! Encara me'n recordo quan un cop a primària ens van preguntar a qui admiràvem; jo no vaig saber a qui dir, perquè no m'ho havia plantejat.
Al arribar a casa, el primer que vaig fer va ser preguntar-li a ma mare a qui admirava ella, i em va dir: la mare Teresa de Calcuta.
Ara per fi sé a qui admiro: i ets tu, la meva mare^^
Maronetaa t'estimo moltíssim!! Sento no haver-ho sabut apreciar sempre, ni tant com calia... però tu sempre has estat i estas al meu costat! Sempre m'has recolçat en tot i t'has escarrassat per fer-me feliç ... ja fos quedan-te a mirar amb mi Sakura la caçadora de cartes mentres sopàvem juntes, agafant-me a la faldeta quan ja pesava massa... passant estirada tota la nit en un sofà encongida per no deixar-me sola.. fent-me veure la realitat quan les coses no funcionàven... animant-me a seguir endavant quan jo em creia la pitjor persona del món.. estimant-me. Tantes i tantes coses!!!
Merci marona per ser com ets!!! Sempre em fas feliç!!
De petita havia plorat molt, però no era perquè et tingués por; era perquè tenia por de equivocar-me i decepcionar-te i perdre't... Perquè t'estimo tantíissim..!
Merci per alegrar-te tant per mi i per somriure'm sempre!
Si estic aqui i sóc com sóc és gràcies a tu. T'ho dic de tot cor.
Una abraçada i un petonàs ( i 3 i 4) de la teva filleta! t'estimo^^
Perquè m'entens,
perquè em somrius
pq m'escoltes
pq ets única
pq ets més que dolça (la doctora aquella es va quedar curta;P)
pq em recolçes
pq m'inspires
pq m'enyores
pq ets increïble i cada dia em merabelles més
pq hi ets sempre
pq una mare és més que una amiga, és un tros teu (com jo sóc teu;P)
pq m'animes a voler viure
Pq t'estimo^^
MERCIIIIIIIIIIIIII!!!!!
PD/ i tantes i tantes coses que no he dit, però és que , m'emociono, i no veig les tecles^^U
PD2/ demano siusplau que ningú em comenti. Aquest escrit va dirigit només a la meva mare. Gràcies.
Maroneta, no cal que escriguis comentari, hi ha coses que amb paraules no poden expressar-se *.*
Però vull una abraçada, eh!? muaaaak!
.